Que el Govern s’esforça a millorar el transport públic és una evidència que cal reconèixer. Ara bé, sembla que cap dels seus caps pensants és usuari habitual del bus ni sap com funciona a la pràctica, ja que en les seves solucions sempre hi ha serrells que es deixen a la improvisació i que, tal com es plantegen, semblen que hagin de contribuir encara més al caos. Anem per parts: el Govern fa el transport públic gratuït en un intent d’ajudar la població en un moment de crisi econòmica alhora que s’aposta per la sostenibilitat, fomentant el seu ús en contra del transport privat. Deixant de banda les discrepàncies econòmiques amb les companyies concessionàries –un autèntic mal de cap per les dues bandes–, la proposta no té retrets possibles. Tal com s’esperava, la resposta per part de la ciutadania és positiva i els usuaris es veuen exponencialment incrementats. La prova pilot s’engega a l’estiu i la fotografia no és del tot real, perquè que falten prop de 2.600 persones que són usuaris habituals, però estan de vacances (els estudiants). Les companyies avisen que si no es reforça el servei, hi haurà un col·lapse i l’Executiu respon amb la incorporació de 18 vehicles més en les hores punta –sense concretar-ne el cost–, que són quan els alumnes entren i surten dels centres educatius. El problema és que aquests busos, en principi, són per a joves, però també els poden agafar la resta d’usuaris. I els altres busos, els regulars, són per a la resta d’usuaris, però també els poden agafar els joves. Un embolic, vaja. No seria més senzill identificar aquests busos de reforç d’alguna manera que fossin exclusius per als estudiants? No es tracta de discriminar els alumnes, sinó d’oferir el millor servei a totes les parts interessades. Veurem què passa divendres i, sobretot, la setmana que ve, quan el retorn a l’escola es converteixi en una autèntica prova de foc per a la capacitat d’absorció del transport públic.