Els emprenedors i les noves oportunitats de negoci sempre s’han caracteritzat per la seva inventiva i innovació constant. L’economia viu una evolució constant, i de fet, ha agafat embranzida gràcies a les plataformes digitals. És d’aquest caldo de cultiu que van néixer els anomenats riders, aquelles persones que, treballant com autònoms, desenvolupaven únicament una activitat amb una sola empresa. La seva lluita per guanyar drets laborals a països com a Espanya es va acabar dirimint en una fórmula que obliga, a grans trets, a aquestes empreses a contractar els treballadors. Però siguem realistes: els falsos autònoms han existit tota la vida. La normativa que el Govern vol impulsar parteix d’una voluntat de, regularitzant aquests treballadors per tal que no se’ls imposin condicions que generin precarietat laboral, permetre que els treballadors per compte propi puguin dur a terme les seves funcions per un sol client. En definitiva, el ministre Jordi Gallardo va defensar que és una bona via per crear noves oportunitats i impulsar, especialment, els joves que s’incorporen al mercat laboral. Però diuen que de bones intencions, l’infern n’és ple, i per més que des de l’Executiu s’al·legui la voluntarietat per adoptar aquesta forma per part d’algú que ja és assalariat en una empresa, la intimidació pot ser també una realitat. La possibilitat d’externalitzar serveis a través d’autònoms dependents i així estalviar en matèria de cotitzacions pot ser un caramel molt atractiu per a més d’un empresari amb vocació de pirata. I, siguem realistes: amb l’actual context econòmic, on més d’una persona no es pot permetre jugar a les cadires amb el seu lloc de treball, pot provocar que s’acabi caient en coaccions per tal de mantenir la font d’ingressos. Així que, en cas de fer-se realitat, el Departament de Treball haurà de vigilar atentament els abusos que puguin sorgir.