Segons l’últim estudi impulsat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), les glaceres dels Pirineus poden convertir-se en restes de gel residuals, o fins i tot desaparèixer, d’aquí a 20 anys. Ens trobem, una vegada més, davant les inclemències evidents de l’escalfament global, els estralls del qual els països de muntanya en som les principals víctimes. Aquest estiu ha estat, sens dubte, dels més calorosos que es recorden i, paradoxalment, els experts adverteixen que pot haver estat també el més fresc de les pròximes dècades. Un avís –una amenaça, més aviat– molt gràfic del que ens espera si es manté la tendència d’increment de temperatures i la manca de precipitacions, que si bé durant l’agost estan sent freqüents, no són suficients. I és que la preocupació és real: entre el 2011 i el 2020, l’àrea total de gel de la cadena muntanyosa dels Pirineus s’ha reduït en un 23,2%, juntament amb el gruix de la superfície en 6,3 metres de mitjana. De la mateixa manera, l’estudi confirma que les masses glacials repartides arreu dels territoris han desaparegut al llarg dels darrers 40 anys. Però aquest drama no és només ecològic, sinó que també es reflectirà –si no ho fa ja– en la nostra economia i societat. Tots ens podem fer una idea de la greu situació en què es trobaria l’economia andorrana si aquest hivern no nevés, una suposició encara accelerada, però ben probable d’aquí a uns anys. Si fa no fa, el mateix passarà amb els esports d’hivern, que tal com va revelar la ministra Sílvia Riva cada vegada tendiran més a buscar alternatives estivals, o amb els recursos hídrics. En aquest sentit, són diverses les regions del nostre entorn que ja estan patint restriccions d’aigua, fet que ens recorda que hem de continuar esmerçant-nos en la lluita contra el canvi climàtic per intentar minimitzar, o retardar el màxim possible, el que ja sembla imparable: el desgel de les nostres glaceres.