Ens trobem a punt de cloure el mes d’agost i amb ell el període vacacional. Aviat tocarà fer balanç de com ha anat l’estiu i segur que Canillo surt en totes les converses. Involutàriament la parròquia gestionada per Francesc Camp s’ha convertit en la protagonista, i no només per acollir una de les principals atraccions turístiques d’enguany –el pont tibetà–, sinó per les llargues cues que s’han format des del centre del poble fins al Tarter. Les xarxes n’han anat plenes i les crítiques dels conductors, sobretot dels residents, no s’han fet esperar. El motiu dels embussos no és gaire clar, per això des de l’oposició, Objectiu Comú demana un estudi de la mobilitat que n’aclareixi les causes i determini les necessitats reals de la parròquia. Segons el representant de la formació Albert Torres, aquesta és una demanda que ja s’ha fet en anteriors ocasions i per la qual la majoria «no mostra gens d’interès». El que sí que proposa Camp són uns passos de vianants desmuntables amb la finalitat de descongestionar el trànsit que s’atura constanment pels semàfors. Però com diu Torres, aquesta mesura no abordaria el problema de fons que, més enllà de Canillo, és el mateix arreu del Principat: massa cotxes per tan poques carreteres (i tan petites). En aquest sentit, el director de Mobilitat, Jaume Bonell, va informar que hi ha hagut dies d’agost en què han entrat fins a 17.000 vehicles per ambdues fronteres, una xifra desbordant tenint en compte les dimensions del país. D’aquesta manera, el problema no té solució –ningú pot dir als turistes quan fer les vacances ni es pot posar un comptador a la frontera que es tanqui quan se superi una entrada concreta de cotxes– i tant Bonell com els polítics –recordem Conxita Marsol dient als residents que pel pont de la Puríssim no agafin el cotxe i deixin els aparcaments als turistes– sembla que ens condemnen a la resignació.