La infància i l’adolescència són dues etapes fonamentals en el creixement físic, psíquic i emocional d’una persona. També ho són en matèria de valors i tot allò que s’aprengui dels 0 als 18 anys determinarà en bona mesura part del rumb que es prengui a la vida. Per aquest motiu, les polítiques que a escala de país es desenvolupin per acompanyar infants i joves són tan importants. En les pròximes setmanes el Govern donarà a conèixer el pla definitiu d’infància i adolescència amb el vistiplau del Consell d’Europa, però de moment ja sabem que comptarà amb 42 accions concretes i vinculades en què el pal de paller seran els drets humans, la igualtat de gènere i la lluita contra l’assetjament. Sens dubte uns fonaments essencials per fer una societat millor i més justa, que ha de garantir el benestar de les generacions futures. Però amb la infància i l’adolescència no n’hi ha prou. Un cop aprovat aquest pla, caldrà abordar el de la joventut que, a l’espera de les recomanacions que vinguin d’Estrasburg, requerirà una llei específica per a joves. En aquest sentit, la ministra de Joventut, Judith Pallarés, va posar en valor la feina feta pels comuns a través dels seus punts joves en «edats difícils», però va reconèixer que cal un projecte que defineixi, limiti i concreti les competències dels diferents organismes implicats per oferir una atenció plena i de qualitat a tots aquells que ho necessitin. A més, previsiblement també s’instarà a crear un pla nacional que no abandoni els nois i noies quan fan els 18 anys, ja que per molt que oficialment passin a ser adults, continuen sent joves amb unes especificitats concretes per al seu desenvolupament. Així, obrir les portes de la política al Fòrum Nacional de la Joventut pot resultar de gran interès, perquè com s’ha demostrat en altres ocasions, la seva col·laboració serveixi per «avançar i ajudar a concretar noves accions».