Patir un càncer és, a més d’un problema de salut física evident, quelcom moltes vegades traumàtic, que necessita anar acompanyat d’una atenció psicològica que ajudi a suportar el tractament i, en els millors dels casos, la seva curació. Però aquest servei a la salut mental, per ser efectiu, convé que també sigui especialitzat i per aquest motiu és incomprensible que durant sis mesos el Principat hagi sobreviscut sense un psicooncòleg. Una mancança que tot just aquest estiu ha quedat resolta gràcies a l’arribada d’una professional, si bé des de l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca) consideren que no és suficient –a més de criticar que hagi hagut de venir de fora quan, diuen, al país hi ha «gent molt preparada»–. El seu president, Josep Saravia, no entén com el SAAS «s’ha permès el luxe» de prescindir d’un servei tan important durant tant de temps i carrega contra el Govern per la seva inacció. I és que l’absència de la figura psicològica especialitzada en oncologia és molt «perjudicial» pels pacients, que sovint requereixen una orientació i un assessorament clau al principi del tractament. D’aquest enfocament dependrà en gran part la seva superació i, per tant, les teràpies són fonamentals tant pels malalts com pels seus familiars. Amb el problema ja resolt, doncs, Assandca vol estudiar amb la nova professional dinàmiques que permetin l’organització de sessions grupals que també solen funcionar molt bé psicològicament, ja que «ajuda a descarregar-se emocionalment i afrontar millor» tot el procés. Deixant enrere aquesta pífia de la sanitat pública, ara només queda esperar que els pacients rebin la millor atenció possible, donant compliment a aquella frase que a tots els polítics els agrada tant repetir –a vegades injustificadament– que diu que a Andorra tenim un dels millors sistemes sanitaris del món.