Dissabte passat va fer sis mesos que Rússia va enviar les seves tropes a envair Ucraïna i la guerra va esclatar. Des del primer dia aquest conflicte ha encongit el cor del món sencer, especialment d’Europa, en bona part perquè, a banda que una guerra al vell continent en ple segle XXI era quelcom impensable, el fet de veure-la a les portes de casa va fer que tots els països –en un gest totalment hipòcrita envers la resta de conflictes bèl·lics– es bolquessin com mai en ajudar el poble i exèrcit ucraïnès. Andorra no va quedar al marge i per primera vegada a la seva història va trencar la neutralitat i es va posicionar també al costat d’Ucraïna. Malgrat que va haver-hi qui no ho va entendre, el cert és que tots els grups parlamentaris hi van votar a favor –excepte Carine Montaner– i va ser una decisió valenta que va demostrar que el Principat està al món i no és aliè als seus problemes. Però sens dubte a Andorra qui s’enduu tots els mèrits és la ciutadania que en tot aquest temps ha aconseguit recavar 79 tones d’ajuda humanitària a través de la Creu Roja. També s’han recollit 144.000 euros –provinents de particulars, però també d’empreses privades, comerços i associacions–i 150 persones s’han ofert voluntàries per participar en diferents tasques. En total s’ha enviat cinc combois carregats de material de tota mena a la frontera amb Polònia i s’han acollit centenars de refugiats. De fet, un dels viatges a Polònia va servir justament per tornar amb una dotzena de persones que tenien lligams amb Andorra i volien demanar-hi asil. Tot plegat no suposaria un autèntic desastre de no ser perquè la guerra continua amb un Vladímir Putin al capdavant que no té cap intenció de posar-hi fi. El resultat, més enllà de la quantitat ingent de víctimes i desplaçats, és una crisi energètica que assola Europa i una altra d’alimentària –i més greu– que pica fins a l’extrem el continent africà.