Els amants dels esports de neu, sobretot de l’esquí, fa temps que viuen amb la por de saber que més d’hora que tard la neu a Andorra s’acabarà. És una evidència que cada hivern neva menys i està científicament demostrat que els països de muntanya seran (si no ho són ja) els primers a patir les conseqüències del canvi climàtic. Tot i això, les estacions del país fa temps que busquen alternatives que perllonguin la seva raó de ser, no només ampliant l’oferta d’activitats de l’estiu, sinó també sent més sostenibles i curosos amb l’entorn i fins al 2050 no hauríem de «preocupar-nos» per la seva subsistència. El director de Vallnord-Pal Arinsal, Josep Marticella, va assegurar en una entrevista a andorrabiosfera.ad que la fusió de les estacions de la Massana i Canillo sota la marca Setap365 és, justament, «desestacionalitzar el sector per evitar concentrar la petjada ecològica de la seva activitat en un període curt de temps», especialment, en la temporada d’hivern. Per això, abans d’aprovar cap nou projecte cal un informe d’impacte ambiental que detalli les seves hipotètiques conseqüències i es treballa pel desenvolupament de l’hidrogen pel funcionament de les màquines trepitjaneu que, evidentment, encara funcionen amb carburant, entre altres mesures. A banda, les estacions andorranes també són pioneres en l’optimització dels recursos hídrics, ja que fan captacions d’aigua per materialitzar la neu de cultiu, fet que no afecta l’ecosistema ni distorsiona la seva qualitat. Tot plegat no hauria d’impedir, doncs, que Andorra, malgrat l’existència de pistes d’esquí actives, sigui declarat el primer país Reserva de la Biosfera, perquè com va recordar Marticella, la sostenibilitat d’un territori passa per «l’equilibri entre el factor de la biodiversitat, l’eix socioeconòmic i les persones». No hi ha temps a perdre.