El temporer d’estiu, la figura creada amb la prova pilot impulsada pel Govern aquesta campanya estival per tal d’allargar els permisos als residents que van fer la temporada d’hivern, està tenint efecte. Així ho apunta la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), que després d’uns mesos d’estiu el 2021, collats per la manca de treballadors, respiren més lleugers enguany. Sigui mantenint el personal o repescant-lo dels llocs on han quedat lliures, tots els hotels han cobert les vacants, i temporers que han volgut s’han pogut quedar al país amb feina assegurada. I de fet, si volen canviar de lloc també ho poden fer, doncs hi ha més d’un miler de places buides. El que demostra aquesta primera valoració és que el Principat necessita persones estrangeres per treballar, així com les plantes l’aigua i el sol. Andorra ha estat, durant molts anys, terra d’acollida per gent d’arreu del món, brindant-los l’oportunitat de prosperar a i creant una comunitat amable amb el nouvingut. Amb el pas dels anys, però, sembla que les institucions s’han posat més exquisides, i fan més ullets a aquells que venen amb un grapat de milions a les butxaques. Una tipologia de gent que, en la seva gran majoria, veuen el país com un lloc de pas on aconseguir engrandir més ràpidament els seus comptes corrents, atrets per una fiscalitat immillorable, però que no tenen cap mena d’interès d’allò que en diuen fer país. I això, què provoca? Que el Principat elevi el seu nivell de vida a un punt privatiu i s’expulsi als primers. A la vegada, es trenca amb qualsevol intent de fer comunitat, perquè els que són molt rics només es relacionen amb els que també ho són. Aleshores, si el país demostra que necessita els treballadors estrangers per poder funcionar, però no els facilita l’estada: farà que canviï els llençols als hotels el youtuber de torn? O bé, es plantejarà solucions efectives a l’actual crisi social?