Probablement, després de la pujada del salari mínim i dels sous més baixos, la mesura que ha tingut un benefici social més important per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania ha estat la de fer el transport públic gratuït. No només perquè es tracta d’un servei que cada dia agafen moltes persones, sinó perquè també –tenint en compte els preus disparats dels carburants– ha convidat (o hauria de convidar) moltes altres a deixar el cotxe a casa. Tot just avui fa un mes que la mesura va entrar en vigor i una bona prova de l’èxit és que, segons el Govern, l’abonament gratuït ha comportat un creixement del 31% dels viatges respecte a l’any passat, tot i que les empreses concessionàries asseguren que és del 50%. De moment, s’han lliurat 16.000 passis, dels quals s’han activat poc més de 10.000, fet que s’explica tenint  en compte que ens trobem en període de vacances escolars. Amb tot, des de les companyies de bus creuen que es tracta de xifres «ambigües» que no es poden comprar amb el 2021, ja que aleshores ens trobàvem immersos en la pandèmia de la covid-19 (que va fer que molta gent no agafés el transport públic si podia evitar-ho) i tampoc s’havia fet encara el descompte que va passar dels 70 euros mensuals als 30 d’abans de ser de franc. Sigui com sigui, el que és innegable és que hi ha un increment dels usuaris que ningú sap preveure si es mantindrà en el temps o si es tracta simplement de l’efecte crida que provoca el servei gratuït. Aquest punt és important perquè si es manté, al setembre pot haver-hi una saturació. I és que si bé és una excel·lent notícia que el transport públic no s’hagi de pagar, no hem d’oblidar que encara resten mancances pendents i fonamentals per tenir un servei òptim i de qualitat, com l’ampliació de les rutes, els horaris i la freqüència, així com una millor senyalització de les parades.