Enmig d’un context de crisi global en què tothom amb major o menor fortuna passa per dificultats econòmiques, el Govern va decidir a finals d’abril allargar la mà a la ciutadania i ajudar-la amb un paquet de mesures que millorés el seu poder adquisitiu. El pla era ambiciós i abarcava des del salari mínim fins al transport públic gratuït passant per ajudes a l’habitatge, l’educació i la sostenibilitat, entre altres. Tot i la lletra petita que es va conèixer després, d’entrada, la iniciativa era sens dubte positiva, necessària i molt urgent. Tan urgent que es va tramitar per la via més ràpida i no va donar temps als grups de l’oposició a presentar esmenes al projecte de llei. Uns fets que pels consellers generals de Terceravia + Unió Laurediana + Independents suposen la vulneració dels seus drets com a parlamentaris i per això han decidit interposar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC). El president de la formació, Josep Pintat, considera que existeix una «clara arbitrarietat per part del Govern, amb el consentiment de la Sindicatura, que han convertit en habitual un procediment legislatiu que hauria de ser extraordinari». I és que si bé és cert que a vegades hi ha textos que requereixen l’extrema urgència, com podria ser el pla per millorar la vida de tots els andorrans i andorranes, també ho és que la majoria no pot menystenir d’aquesta manera la resta de partits que també han estat escollits democràticament per representar els interessos de part de la població. En aquest sentit, tant Terceravia com el PS, tenien dret a estudiar les propostes de l’Executiu i fer les aportacions que consideressin oportunes, ja que es tractava d’un text cabdal per garantir el mínim benestar de la majoria dels ciutadans, però ara serà la Justícia qui decidirà si les presses del Govern estaven justificades o si es podria haver esperat una mica més perquè tothom digués la seva.