Els residents espanyols i transfronterers poden estar d’enhorabona. En la reunió celebrada ahir entre el cap de Govern, Xavier Espot, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, els mandataris van acordar impulsar la taula de treball que ja hi ha engegada estudiant la manera de trobar un encaix a la prestació per desocupació involuntària andorrana amb la realitat d’un treballador de nacionalitat espanyola que torna al seu país o bé no ha residit mai al Principat. I és que, el condicionant de la residència deixava totalment desemparats a tots aquells que durant anys han generat riquesa al nostre país –a excepció d’un ajut al retornat que facilita per la seva part l’Estat espanyol–. Es tracta d’una entesa comuna per desbloquejar una situació inoportuna, i que en definitiva, vol garantir el suport públic a un treballador estranger, amb les mateixes condicions que els nacionals. Ni més, ni menys. A ningú se li escapa, però, que aquest pas també esdevé estratègic en el context de negociació amb la Unió Europea (UE) en el qual es troba immers Andorra, i el fet que Espanya en sigui membre i un aliat convenient en el procediment. De fet, encara en matèria de política migratòria i la lliure circulació de persones, tot i compartir el principi global del supòsit, el Principat hi vol posar el seu «però», volent guardar-se una carta per fer-ne una gestió diferent de la del conjunt de la UE per protegir les seves especificitats com a microestat. I, per tant, val més que es guanyi amics. En tot cas, i sense que aquest assoliment serveixi de condicionant, Sánchez va mostrar el seu suport incondicional a Andorra en el procés de negociació, mantenint-se aquest statu quo d’amics per sempre. Així, com que no imaginem una frontera amb muralles amb Espanya, tampoc hem de pensar amb un treballador que marxi sense allò que s’ha guanyat econòmicament.