El Govern ha presentat a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) la candidatura perquè el sistema agro-pastoral andorrà sigui reconegut com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (Sipam). Es tracta d’un pas més que el ministeri encapçalat per Sílvia Calvó fa en l’intent de conservar i potenciar tot el sector de l’agricultura i la ramaderia alhora que complementa la candidatura plurinacional pel reconeixement de la transhumància de la Unesco. Els Sipam són agroecosistemes habitats per comunitats que viuen en una relació intrínseca amb el seu territori i que també presenten coneixements tradicionals que al llarg dels anys han garantit els seus mitjans de vida i la seguretat alimentària del seu entorn. Agafant aquesta definició, és evident que el Principat –que compta amb rutines pastorals ancestrals– hauria de rebre el segell, però la seva obtenció no és gens senzilla. De fet, a Europa només hi ha tres països que ho hagin aconseguit (Itàlia, Espanya i Portugal) sumant un total de set mètodes. L’esperança de l’Executiu rau en el fet que els Sipam no es basen sobre uns criteris rígids, sinó que requereixen un pla d’acció elaborat de forma inclusiva amb la participació de totes les parts interessades. En aquest sentit, cal recordar que en els últims anys, tant el Govern com els comuns, han apostat perquè els sectors tradicionals no desapareguin, ja que tots sabem que sense ells seria impossible mantenir el paisatge i la biodiversitat de les nostres muntanyes. Per aquest motiu es pot afirmar que aquesta és una molt bona iniciativa, perquè si, d’una banda, Andorra no pot quedar enrere dels nous avenços tecnològics, econòmics i socials, de l’altra, tampoc ha de perdre la seva identitat. I aprofitar-se del seu propi patrimoni és sens dubte la millor manera per, en tots dos casos, situar-se en el mapa mundial.