El director de Transport, Josep Pujol, ha reconegut que l’aplicació del servei de taxi no podrà ser una realitat fins a la legislatura que ve. Malgrat que és una qüestió de la qual fa molt de temps que se’n parla–amb les respectives anades i vingudes entre les dues associacions que engloben el sector–, sembla que fins a la tardor no hi haurà un primer esborrany del reglament, que pretén acollir les demandes de les entitats, així com dels seus treballadors autònoms. I és que sense aquest reglament no es pot engegar una aplicació que, segons Pujol, ha de ser completa i digna del segle XXI: ha d’incloure la geolocalització dels vehicles, que els cotxes quedin bloquejats quan se sol·licitin o tenir un mètode de prepagament. D’altra banda, res que no tinguin apps similars, molt habituals en el nostre entorn, que serveixen no només per fidelitzar el client, sinó també per garantir la qualitat i estabilitat del servei. En aquest sentit, el mateix Pujol reconeix que, un cop es posi en marxa l’aplicació, desitjarem «haver-ho fet abans». Perquè el que és inadmissible és que en un país tan petit com el nostre –i més amb les limitacions que presenta el transport públic–a vegades sigui impossible aconseguir un taxi o s’hagi d’esperar tanta estona que s’acaba amb la paciència dels hipotètics passatgers abans que el conductor arribi al lloc acordat. Tampoc és compressible que calguin dues associacions per gestionar unes desenes de vehicles. L’app, doncs, tot i que s’ha de treballar de manera acurada, és urgent i necessària si el sector no vol córrer el risc que altres empreses tipus Uber els comencin a prendre terreny. En aquest sentit, Andy ja ho va intentar durant la temporada d’hivern i sembla que CityXerpa, a través de Move, no només està disposada a portar-nos el menjar a casa, sinó també a dur-nos a nosaltres mateixos d’una punta a una altra. Al final els clients escolliran els que els donin més facilitats i ofereixin les millors condicions.