En una afirmació certament inesperada per part de la CASS, en el marc de la presentació del seu pla estratègic pels anys 2022 al 2025, l’organisme va assenyalar que les visites indegudes per part dels metges havien suposat un sobrecost de 200.000 euros a les arques públiques. En concret, el director de Prestacions, Ignasi Arbusà, va exposar que corresponien a les intervencions enteses com a actes mèdics no presencials, i encomanava als professionals, conjuntament amb la parapública, a posar remei a la situació. Ara bé, lluny d’acceptar aquesta acusació, des del Col·legi Oficial de Metges d’Andorra (COMA), apunten que aquesta afirmació no és certa, i assenyalen que la resposta a aquest sobrecost s’amaga en un «sistema disfuncional». Des del COMA, consideren que a l’hora de dissenyar l’atenció no presencial en la via preferent –la qual, troben, es va fer a correcuita–, es van realitzar un seguit d’errors que són els que ara passen factura, de forma literal. Altres accions, com la repetició d’una visita amb el metge referent perquè derivi amb un especialista per una intervenció que s’allarga més del compte i requereix repetir el moviment, són una altra de les situacions que, a l’entendre del COMA, poden derivar en aquest sobrecost. I, de fet, també apunten que en les seves trobades amb la CASS, se’ls ha reconegut que el problema no és dels professionals, «sinó de qui ha dissenyat el sistema». Per tot plegat, els metges es neguen a acceptar que aquesta quantia correspongui, en cap cas, a males praxis. La gran pregunta, aleshores, resulta: És possible posar remei a aquestes disfuncions per evitar perdre recursos públics? Però també en sorgeix una segona: S’ha de revisar la via preferent i la categoria de visites no presencials? Tot plegat fa pensar que, més que un circuit d’atenció sanitària, sembli haver derivat en gran curtcircuit assistencial.