Avortament legal no, excepcions sí. Aquesta és la principal conclusió que s’extreu de l’informe que el Grup Parlamentari Demòcrata va encarregar a l’assessor del Govern en diverses matèries, Federico de Montalvo, sobre un possible encaix de la interrupció voluntària de l’embaràs en el marc jurídic andorrà. La idea no era trobar un mecanisme que elimini ni legalitzi l’avortament, sinó que eximeixi les conseqüències penals o sancionadores a les dones i al personal sanitari que el practiquin. De Montalvo creu que si bé la Constitució obliga a protegir la vida en totes les seves fases, «no expressa literalment com ha d’obtenir-se aquesta protecció ni exigeix la tipificació penal de determinades conductes». És per aquest motiu que afirma que, tot i que l’avortament no es pot justificar jurídicament, hi ha circumstàncies en què no es pot exigir un altre comportament, com que la salut de la mare estigui en risc. Perquè, tal com reconeix el catedràtic, si la vida en formació val més com més s’apropa el moment de néixer, al principi de la gestació (fins a les 14 setmanes) es pot donar prioritat a la mare. En aquest sentit, cal tenir en compte que un avortament és sempre una decisió molt difícil, la qual es pren perquè la dona creu que tenir un fill en aquell moment pot frustrar aspectes essencials de la seva vida, de manera que cap amenaça de sanció la dissuadirà d’avortar, sinó que, en tot cas, l’únic que farà serà posar-la en una situació encara més vulnerable i augmentar el trauma. Per tant, convé –i urgeix, en ple segle XXI– una solució valenta que, sense posar en risc el Coprincipat, garanteixi els drets humans, més enllà de les creences religioses de cadascú. En cas contrari, Andorra continuarà a la cua dels drets humans a Europa, compartint casella amb el Vaticà –com és comprensible– i Malta, que d’entrada no formaria part dels referents en els quals emmirallar-nos.