Quan el director de l’Institut Nacional de l’Habitatge, Josep Maria Pla, va proposar la setmana passada apujar els lloguers més baixos per sobre de l’IPC, la majoria dels ciutadans es van posar les mans al cap. Fins i tot, el ministre Portaveu, Eric Jover, va reconèixer que no ho veia «amb bons ulls», ja que si bé va recordar que a l’Executiu no li agrada intervenir el mercat, la seva obligació és protegir, justament, la part «més feble», és a dir, els llogaters. A qui tampoc ha agradat gens ni mica aquesta idea, com era d’esperar, ha estat als pensionistes i sindicats. I és que quan Pla va fer el seu anunci ho va justificar dient que, en molts casos, es tracta de rendes antigues que perjudiquen els propietaris. Així, el president de la Federació de la Gent Gran, Fèlix Zapatero, titlla la proposta de «pèssima», tenint en compte el gran nombre de jubilats que actualment reben una pensió més baixa que el lloguer que han de pagar, mentre que el president de la Unió Sindical (USdA), Gabriel Ubach, apunta que l’economia especulativa que en els últims anys s’ha dut a terme al Principat condemna el país a convertir-se en una mena de Mònaco, en què només hi pugui viure la gent més rica. Sens dubte, un futur desolador per a tots aquells que, paradoxalment, fan que el ritme d’Andorra no s’aturi, cobrant uns sous indignes que no s’acorden al nivell de vida. Tal com vam denunciar dimecres passat, tot plegat sembla una broma de mal gust perquè, més enllà dels padrins que tenen un contracte anterior a la bombolla immobiliària, als pocs afortunats que avui gaudeixen d’un lloguer inferior a la mitjana –que no ha de voler dir barat– se’ls pretén començar a escanyar sense pietat. Sembla evident, doncs, que si algú no atura aquest despropòsit, aviat el Govern no tindrà més remei que fer un replantejament estructural dels seus pressupostos per prioritzar les ajudes d’Afers Socials.