No ha pogut ser. La Federació Internacional d’Esquí (FIS per les seves sigles en anglès) va escollir la candidatura presentada per la suïssa Crans Montana, que ja va ser la seu dels mundials l’any 1987, i va deixar Andorra sense el seu anhelat campionat. Els diferents actors implicats en l’esdeveniment d’una forma o altra van coincidir que és una llàstima l’oportunitat perduda pel Principat. Andorra ha demostrat ser capaç d’organitzar uns mundials d’esquí alpí, i de fet, era una de les clares favorites, competint frec a frec amb la vencedora final. Sens dubte, l’aspecte més atractiu de la proposta andorrana era el fet que s’ha construït com un projecte de país, on pràcticament totes les peces del món de la neu es veien involucrades en la proposta. El lema de Virtus Unita Fortior va prendre més sentit que mai amb aquesta candidatura, on s’han implicat privats i sector públic, esportistes, teixit econòmic, i un llarg etcètera. Andorra té l’encomana de continuar lluitant, de continuar treballant, i de continuar millorant les seves capacitats per tal que arribi el dia en què es materialitzi aquest somni. I és que el país ja té un nou objectiu en l’horitzó: acollir el campionat mundial d’esquí alpí de l’any 2029. L’organització de la candidatura va deixar de banda el sentiment de tristor d’ahir a la tarda i, pocs minuts després de donar-se a conèixer el resultat favorable per a Crans Montana de l’any 2027, va anunciar que ho tornaran a intentar en la pròxima edició. «Tornarem a encendre les estrelles», apunta l’anunci per a la nova candidatura andorrana. Així, el Principat té un període de dos anys per créixer i fer palès a la FIS que la seva proposta és sòlida i que compta amb l’empenta de tot un país. Andorra és neu, Andorra és esport, Andorra són esdeveniments, i Andorra serà seu dels campionats mundials d’esquí alpí.