Que el canvi climàtic ens aguaita des de fa temps ho sabem tots. No hi ha cap país del món que es deslliuri dels seus efectes i cada dia que passa aquests són més notoris i, el que és pitjor, més adversos. Només cal fer un recorregut pel panorama internacional i veure com a l’Índia i el Pakistan es rosteixen de calor en una època en què la temperatura no hauria d’arribar als 30 graus, mentre els pols i les reserves glacials d’arreu es desfan incontrolablement. A Andorra, per ser un país de muntanya, som víctimes de primera línia d’aquest drama ecològic i ja fa anys que veiem com cada hivern neva menys –recordem que la major part de la nostra economia depèn justament de la neu que cau cada any– i els estius són més calorosos i secs. I aquesta setmana, quan tot just ens trobem a l’equador del mes de maig, ja hem comprovat com el termòmetre s’ha enfilat fins a provocar un simulacre de què hauria de ser el mes de juliol i la neu que queda a les muntanyes va desapareixent en un riu Valira que baixa ben carregat en el seu pas per la vall central. Doncs bé, això no acaba aquí: aquest cap de setmana la temperatura podria anar a l’alça i arribar al pic d’un fenomen anòmal en què s’han registrat increments d’entre sis i set graus per sobre de la mitjana, provocat per l’entrada d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica i l’efecte anticicló amb les seves pressions. Amb tot, sembla que a mitjan setmana que ve hi haurà una baixada de les temperatures i podria ploure, inclús nevar a les cotes més altes, fet que ens recordaria els contrastos, aquests sí, típics d’una estació de primavera. Així, veurem com evolucionen les pròximes jornades amb la mirada posada al mercuri i recordant a la nostra consciència que el canvi climàtic ja és aquí i calen més esforços que mai per fer-hi front d’una manera conscient, real i efectiva.