Comencen a ser incomptables les vegades que diferents actors i representants de la societat andorrana han fet un crit d’alerta respecte de l’estat del mercat de l’habitatge, i més concretament del lloguer, a Andorra. Un d’ells és el raonador del ciutadà, Marc Vila, que de nou avisa que la situació no és optimista; ans al contrari. Aquelles opinions que inicialment parlaven de «tensió» o de «dificultat temporal» han anat enterbolint la definició d’aquest estat per parlar, en aquest cas, de «drama». I, malauradament, no estem parlant d’un gènere de ficció, sinó que representa la crua realitat. Marc Vila situa com a punt àlgid del context el pròxim hivern, moment en el qual és sabut que l’arribada de temporers fa encara més abrupte la disponibilitat d’immobles de lloguer. Aquest fet, sumat que la compra d’un habitatge pot ser privativa també per a moltes famílies que se’ls fa difícil reunir suficients estalvis per l’entrada, desemboca en una competència ferotge de l’oferta i la demanda on el més miserable acaba guanyant. Només cal veure els vergonyosos anuncis d’habitacions a 700 euros –això sí, amb dret a cuina i lavabo– de fa uns dies. I és que, tal com apunta el raonador del ciutadà, la primera clau de volta per començar a posar remei a aquesta situació insostenible la tenen els propietaris i el seu sentit comú: cal una «consciència col·lectiva» per tal que el mercat s’acabi regulant per si sol i es desinflin els preus actuals. I mentre això no passi, el raonador indica que caldrà mantenir les mesures de protecció –com la congelació dels contractes– per tal de contenir una mica els cops mentre les administracions no posen més pisos al mercat. Però, en darrera instància, Vila assenyala l’últim recurs, el més impopular pels arrendadors: la regulació amb índexs de preus de referència. La pilota és a la teulada dels propietaris.