El 2012 es va crear la certificació amb el Reglament de certificació energètica en l’edificació, però no va ser fins al 2020, quan el segell va passar a ser impositiu per a tots els projectes d’obra nova i les transaccions immobiliàries, que va començar a prendre força. La mesura s’empara en la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) que lidera el Ministeri de Medi Ambient, i a partir del pròxim 1 de gener del 2023 el reglament també s’aplicarà als habitatges de lloguer. És per aquest motiu que des de l’Oficina de l’Energia preveuen un augment del certificats a mesura que s’acosti la data i ja treballen en una eina que agilitzi i faciliti la feina als encarregats de valorar aquestes qualificacions com són els arquitectes, arquitectes tècnics i enginyers. Per parròquies, Canillo és la que més etiquetes energètiques acumula amb un 22% del total, seguida d’Encamp, amb un 20%, i de la Massana, amb un 18,4%. La que menys en té és Sant Julià de Lòria (només un 8,7%), però segons el director de l’oficina, Carles Miquel, això no vol dir res més enllà «que és on s’han produït més transaccions». 

Pel que fa a la tipologia d’habitatge, el 86% de les certificacions emeses fan referència a edificis plurifamiliars o a les seves unitats immobiliàries, el 10,8% a edificis unifamiliars i només un 1,8% a locals comercials. Gràcies a aquestes etiquetes també es pot saber que més de la meitat dels immobles registrats fan servir el gasoil com a producció de calor, seguit de l’electricitat i el gas. Ens trobem en un moment en què, a banda de la cura del medi ambient, també és important ser conscients de la font d’energia que consumim per qüestions econòmiques (amb els preus dels hidrocarburs completament disparats), però també ètiques, ja que el boicot a Rússia per part d’Europa continua i ha arribat l’hora de fer una aposta decidida i valenta per les energies verdes.