Segons l’últim informe del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el 2021, la qualitat de l’aire al país va ser bona o excel·lent durant el 84% del temps. Una xifra que si es pensa en indrets d’alta muntanya no es posa en dubte, però que sorprèn una mica quan es visualitza la vall central, on hi ha èpoques de l’any en què aquell aire ni tan sols sembla respirable. Tot i això, la ministra Sílvia Calvó va reconèixer que l’índex de qualitat deficient o dolenta també va pujar en comparació amb l’any anterior –estrictament marcat pel confinament i les restriccions de mobilitat–, però no per la contaminació d’un trànsit de vehicles sovint desbordant, sinó pels 16 episodis de calima que vam viure i que van transformar la blanca neu de les pistes d’esquí en sorra del Sàhara. Les dades positives són que en cap moment es van superar els límits permesos d’òxid de nitrogen, que és el contaminant més present en el nostre país, i que el valor anual de diòxid de nitrogen va ser el més baix des del 2005. A més, l’any passat també es va complir amb el valor límit normatiu d’ozó, tant per a la protecció humana com vegetal.

Per tot plegat, Calvó és optimista i creu que aquesta qualitat continuarà millorant gràcies al Pla Renova, que incentiva la substitució de calefaccions i promou el transport públic, que –recordem– molt aviat serà gratuït. Dos aspectes, evidentment, fonamentals, no només en la millora de la qualitat de l’aire i del medi ambient en general, sinó també en la qualitat de vida dels ciutadans. Tan fonamentals com l’absència de contaminació acústica, sobretot la de les obres, i que ha obligat el Govern a modificar el reglament per pal·liar els seus perjudicis socials. I és que vivim en un entorn natural privilegiat i preservar-lo requereix mesures efectives que vagin més enllà de l’aire i redueixin de manera dràstica i determinant la contaminació de tota mena.