Per tots és sabut que si volem anar al metge, hem de pagar la visita. L’endemà, o pocs dies després, la CASS ens torna el 75%, de manera que, tot i que en un primer moment abonem el 100%, al final només en paguem el 25%. Però, és clar, la factura depèn de cada cas i no és el mateix pagar 25 euros que 400. Si anem al metge referent o a Urgències, però, paguem directament i única aquest 25%, el que acostuma a ser una xifra més o menys assequible, i ens oblidem de retorns. Això és el que es coneix com a tercer pagador i el que demana aplicar el Partit Socialdemòcrata (PS) per a tots els especialistes, analítiques i compra de medicaments amb recepta a la farmàcia. I és que sembla obvi que si aquest sistema ja s’aplica a dues visites pugui fer-se sense complicacions a la resta. Més quan es parla de branques tan concretes (especialistes i analítiques sobretot), que solen tenir un cost molt elevat i que són freqüentades, justament, pels col·lectius més vulnerables de la societat, com són les persones grans o amb diversitat funcional, i que no sempre reben unes pensions que els permeti arribar a tots als aspectes bàsics del seu dia a dia. És en aquest sentit que el PS  alerta que abonar d’entrada el 100% d’una factura mèdica pot suposar la renúncia directa a sotmetre’s a les proves o a comprar la medicació escaient. Sens dubte, quelcom intolerable en un estat de dret que, a més, presumeix de tenir un dels millors sistemes sanitaris del món. Així mateix, cal recordar que els últims tres ministres de Salut que han passat pel Govern des del 2014 s’han compromès a crear aquesta figura i, incomprensiblement, cap d’ells ha estat capaç de complir-ho, de manera que els socialdemòcrates tenen raó: urgeix implantar el tercer pagador perquè tots tenim dret a una salut sense preocupacions econòmiques i, d’altra banda, no suposa cap despesa extra per a la seguretat social, ja que tard o d’hora ho paga igual.