La candidatura d’Andorra per acollir els Campionats del Món l’any 2027 és, sense cap mena de dubte, una de les més ambicioses mai abans presentades. A les pretensions esportives, que aspiren al més alt nivell, ara cal sumar-hi l’aposta mediambiental. I és que FEDA pretén que, si finalment el certamen es disputa en territori andorrà, l’energia que es consumeixi durant aquells 15 dies arreu del país sigui 100% renovable. Una fita que a hores d’ara sembla difícil d’assolir, però en la qual creuen fermament la companyia i l’organització, Grandvalira. I és que no hem d’oblidar que es tracta d’un projecte «de país» i, per tant, cal unir esforços, preveient una implementació nacional de totes les iniciatives. A més, i amb la voluntat de promoure un desenvolupament sostenible de totes les proves, també es contempla donar protagonisme al transport públic –no sabem si el 2027 el bus encara serà gratuït– i eliminar-ne el vehicle privat, fins al punt que ja han avisat que conduir per Soldeu–El Tarter serà «impossible». Tot això sent conscients que estem parlant de l’1 al 15 de febrer, és a dir, quan les estacions de muntanya del país estan en el seu màxim esplendor i amb la màxima afluència de turistes, als quals els pot interessar –o gens ni mica– el mundial. Un altre repte serà la compensació de la bretxa de carboni per aconseguir la reducció progressiva de les emissions contaminants i la desforestació –aquest últim punt, una mica contradictori quan es parla de pistes d’esquí–. En qualsevol cas, les metes són molt lloables i del que es tracta és d’impressionar tant com es pugui el jurat que el 25 d’aquest mes ha de decidir si l’organització va a càrrec d’Andorra, Suïssa, Noruega o Alemanya. L’únic que esperem és que, si el Principat no guanya, ni FEDA ni Grandvalira s’oblidin del promès i es trobin les fórmules per continuar fent del medi ambient una prioritat social i esportiva.