Sembla que la relació entre el Govern i les companyies de bus està condemnada al fracàs. Després dels estira-i-arronses pels càlculs del perjudici que la pandèmia ha suposat en el servei o la posada en marxa de l’abonament mensual a 30 euros –i que encara no s’han resolt–, ara la Batllia ha admès a tràmit una demanda de Coopalsa a l’Executiu per la manca d’una compensació econòmica que doni cobertura a la integració tarifària que es va engegar el 2018. Segons va explicar el gerent de la companyia, Gabriel Dallerès, l’Executiu ha fet silenci administratiu a allò va considerar una «pertorbació econòmica» i que alhora no respectaria el contracte signat. Així, el Govern ha preferit ignorar el problema, provocant que, una vegada més, «tot s’encalli». I és que estem parlant de discrepàncies de criteri purament econòmic i l’assumpte no seria molt més greu que això si no fos perquè el que està en joc és el transport públic de tots els ciutadans. A més, el Govern, que tanta gala fa de voler-lo fomentar, ha de garantir que sigui excel·lent, i això també exigeix mantenir una bona relació amb la concessionària que, d’altra banda, ell ha escollit. Perquè, com molt bé va recordar Dallerès, «una concessió és una cosa viva que ha d’anar patint modificacions, per necessitat del servei o per interès general», donant suport a l’operador i compensant-lo quan sigui necessari. De cap de les maneres, doncs, és acceptable fer-se el desentès i anar sumant disputes, que l’únic que provoquen és deixar en mala posició un servei que en un país petit com el nostre hauria de ser un referent de funcionament. Així mateix, tractant-se de números, les propostes no poden discrepar gaire, de manera que cal que el Govern s’assegui amb Coopalsa i només s’aixequi quan s’hagi arribat a un acord que beneficiï totes les parts, pensant únicament en el bé del transport públic i els seus usuaris.