Mai a la història Andorra ha tingut una cap d’Estat dona i quan tot apunta que aquesta fita podria ser una realitat ben aviat, la candidata no sembla la més adequada. França va viure ahir la primera volta de les eleccions presidencials i, tal com preveien els sondejos, tot queda entre l’actual president de la república i copríncep, Emmanuel Macron, i la representant de l’extrema dreta Marine Le Pen. El primer ja el coneixem. De fet, es va donar un autèntic bany de masses a la plaça del Poble en la seva primera –i única– visita al Principat l’any 2019 i sempre s’ha mostrat al servei de la voluntat dels andorrans per aconseguir els seus avenços com a país, inclòs l’avortament. La segona fa set anys que acapara els informatius amb declaracions xenòfobes i ultranacionalistes, que amb el pas del temps ha anat moderant, però mantenint-se sense embuts a la dreta més radical. I si en les últimes eleccions era impensable que una persona com Le Pen pogués arribar a l’Elisi, els resultats d’aquesta primera volta deixen la porta ben oberta. El desànim general en la política, sumat al cansament de la pandèmia, a la crisi energètica i a l’esclat de la guerra a Ucraïna –que ha posat en dubte el paper internacional que ha de jugar França– ha provocat una abstenció de rècord. Però els votants d’extrema dreta no s’han quedat a casa i el món sencer assisteix a l’espectacle de veure com Le Pen s’acosta perillosament al poder. Què implicaria això per Andorra? De moment, ella no ha dit res al respecte, però agafant el seu programa electoral ens en podem fer una idea: abolició dels fonaments de la república, discurs anti-immigració (especialment la musulmana), invocació a una única identitat, enfrontament amb les institucions europees i una manifesta afinitat cap a líders com Donald Trump o Vladímir Putin.