Qui ens hauria dit fa uns anys que un ministre de Salut tindria un paper tan cabdal en el dia a dia de les persones. És cert que la cartera de sanitat ha de ser prioritària –així com la d’Educació, per exemple–, en un país que vol garantir l’estat del benestar dels seus ciutadans, però siguem realistes: la tasca d’aquest departament sempre és d’aquelles que quedaven en segon pla. Fins que va arribar la pandèmia i, com tot, ho va capgirar. La gestió del coronavirus ha tingut, indubtablement, una figura molt reconeguda a Andorra, la de Joan Martínez Benazet. En uns moments d’incertesa, ell i el ministre Eric Jover van esdevenir la parella inseparable que mantenia informada la població. I tot i que malauradament, sovint les notícies que ens comunicaven no eren del tot bones, van esdevenir icones. 

Quedaran per la posteritat aquelles compareixences des de casa seva i amb els gats saltant per l’escriptori de Benazet, una mostra majúscula d’humanitat vista en pocs llocs. I, a més, ara sabem que paral·lelament, l’aleshores ministre també dedicava esforços a assolir altres propòsits marcats per l’Executiu.

Sens dubte, amb la sortida de Benazet clou una etapa del Govern, i per una capritxosa casualitat, coincideix amb –l’esperem que definitiva– cloenda també de la pandèmia del coronavirus al país. 

Ara s’enceta un nou capítol, que a priori serà per uns mesos, amb el ministre Albert Font al capdavant de la cartera. Tots sabem els encàrrecs que té: el desplegament de la Cartera de Serveis, el desenvolupament del Pisma, la culminació d’un pacte d’Estat amb totes les forces polítiques per marcar les línies de la salut del Principat i la contenció financera de la despesa sanitària, com els més destacats. S’albiren, doncs, uns mesos de molta activitat i que poden ser decisius pel model d’atenció de la salut a Andorra.