Comença una setmana intensa des del punt de vista polític. Tan o més intensa que el final de la setmana passada. Dimecres es vota el Projecte de llei de pressupost 2011 al Consell General. A partir d'aquell moment, és molt probable que s'esvaeixin els dubtes sobre la dissolució de la Cambra i la data de les eleccions anticipades. Però la setmana té més incògnites pendents de resoldre: La primera d'elles és saber quin futur li espera a la proposta de gran coalició formulada per Eusebi Nomen dijous de la setmana passada. Avui es reuneix la comissió gestora del Partit Reformista i, previsiblement, ratificarà el que ja va avançar Ladislau Baró la setmana passada: que els pactes es fan sobre una base programàtica i que no es pot plantejar un ultimàtum amb el pressupost com a moneda de canvi. Demà serà Joan Gabriel qui agafarà la iniciativa, intentant reunir sota un mateix sostre les diverses ànimes de la Coalició Reformista –PLA, Nou Centre, PRA, independents– i algunes estrelles invitades com el cònsol d'Escaldes, Antoni Martí. En l'ordre del dia de la trobada també hi ha lloca per als «pactes amb altres formacions polítiques». Difícil ho tindrà el PRA per marcar distàncies amb els ultimàtums d'ApC sobre el pressupost: la reunió se celebra, precisament, el dia abans de la votació dels comptes a la Casa de la Vall.

Quant a aquesta votació, de moment, l'únic que està clar és que els 14 consellers del PS hi votaran a favor i els quatre consellers reformistes identificats amb el PRA –Baró, Serra, Torres i Mandicó– hi votaran en contra. ¿Els altres set consellers de CR? Se suposa que també votaran en contra, però com que el PLA no ha acabat d'aclarir el seu posicionament respecte a l'ultimàtum de Nomen, no està del tot clar. El misteri més gran és el sentit de vot d'ApC: el president de la plataforma s'ha cansat en els últims dies de repetir que el suport al pressupost no era una moneda de canvi, ni una amenaça, sinó una manera d'evitar un suposat «buit legal» provocat per la il·legalitat del decret de pròrroga de l'actual pressupost, ja prorrogat. Si CR acaba votant en bloc contra els comptes –cosa que presumiblement passarà– ApC haurà d'esmolar l'enginy per dissimular el malabarisme polític que suposaria tornar a canviar a l'últim moment i votar no per no ser l'únic grup de l'oposició que ha deixat passar el pressupost del PS. Potser dimecres la «il·legalitat» del decret ja no serà tan flagrant com ho era la setmana passada.

En quelasevol cas, seria desitjable esvair els dubtes com més aviat millor: posar tots les cartes damunt la taula i saber amb qui i com s'està disposat a pactar per anar a unes eleccions de les quals –esperem– no trigarem a saber la data.

Per a més informació consulti l'edició en paper.