El dia en què va fer un mes de la invasió russa a Ucraïna, el Govern va donar ahir llum verda per engegar les sancions econòmiques contra Rússia i Bielorússia posicionant-se, una vegada més –i com no podia ser d’altra manera–, en la mateixa línia que la majoria de països occidentals. El ministre Portaveu, Eric Jover, és conscient que les conseqüències no tindran cap efecte directe pel país –per molt que Andorra formi part de la llista de països hostils elaborada per Rússia–, però calia fer aquest pas decidit cap endavant per, d’una banda, demostrar al món que el Principat s’alinea amb Europa i, de l’altra, evitar que les persones sancionades –un miler, entre russes i bielorusses– vinguessin aquí a fer les seves activitats financeres, vetades a la resta del continent. Però les sancions contra aquests dos països i els seus personatges afins no són noves, sinó que es remunten al 2014 amb l’annexió de Crimea per part de Rússia i al 2006 quan a Bielorússia es van celebrar unes eleccions que van ser titllades de «poc democràtiques». Així, malgrat que Andorra s’hi afegeix ara, les sancions engloben les condemnes d’aleshores i les actuals a favor d’Ucraïna. 

Més complicada serà, previsiblement, la gestió dels refugiats, ja que com la mateixa ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, reconeix hem de «ser conscients de les nostres limitacions», en temàtiques tan sensibles com l’habitatge, que ja costa de trobar pels nacionals i residents del país. El que no és cert, com a mínim en termes humanitaris, és que – tal com van afirmar sense embuts Jover i Ubach– aquests refugiats siguin diferents als sirians que van arribar l’any 2018. De fet, si quelcom ha posat de manifest aquesta guerra és que l’acollida de desplaçats no és més que voluntat política, de manera que, tot i les nostres limitacions, el Govern ha d’intentar fer el màxim i no deixar pel camí cap ésser humà. Per això hem perdut la nostra històrica neutralitat.