Les esperades propostes de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) per aconseguir la sostenibilitat del sistema de pensions públiques ja estan sobre la taula. De moment, sorprèn que cap de les formacions polítiques presents al Consell General hagi volgut donar la seva opinió, el que indica que és un tema espinós sobre el qual resulta difícil de pronunciar-se i és millor mantenir-se a l’expectativa. En aquest sentit, han hagut de ser els sindicats els primers a prendre la paraula, conscients dels perjudicis que algunes de les iniciatives que es preveuen des de la parapública –tot i que correspondrà aprovar-les al Consell General– lesionarien greument els drets dels treballadors. I és que la proposta estrella és, sens dubte, l’increment de l’edat de jubilació dels actuals 65 fins als 67 anys, un camí ja encetat per altres països veïns, però que no obligatòriament s’hauria d’implantar també a Andorra, on precisament brillen per la seva absència alguns drets socials molt comuns a l’Europa comunitària. No obstant això, és dona pràcticament per fet que els afiliats de la seguretat social hi haurien d’acceptar aquesta com una de les principals que es volen posar en marxa. Més interessant i justa, però, semblaria l’obligatorietat que, amb el temps, tothom disposi d’un pla privat, amb una aportació conjunta d’empresa i treballadors (2%) i també del Govern (1%), que serviria per complementar la pensió pública. D’altra banda, és també urgent que finalment pugui haver-hi un augment del tipus de cotització, que passaria del 12% al 16% a raó d’un punt per any, tot i que segurament l’increment encara es queda curt per la pressió de les organitzacions empresarials, durant anys reticents a aplicar qualsevol pujada. Als grups parlamentaris correspon ara la important tasca de valorar els punts proposats i calcular quin és l’impacte real que cadascun d’ells pot tenir en el fons de pensions.