Sembla que definitivament es pot afirmar que la gestió del centre penitenciari se li ha anat de les mans al ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell. Ahir, Rossell va anunciar que encarregarà un estudi sobre el clima laboral que hi ha a la presó, però la realitat és que des de fa temps, sobretot a partir de la fuga d’un intern, la imatge del centre penitenciari s’ha anat deteriorant i molt poc s’ha fet per corregir aquesta situació. A més, les informacions moltes vegades parcials que arriben a l’opinió pública tampoc ajuden gaire a entendre el que està passant al centre penitenciari, sinó que més aviat contribueixen a generar més confusió. Un estudi d’aquestes característiques, com l’anunciat pel ministre, s’ha de veure sempre com a benvingut, ja que ha de permetre posteriorment posar en marxa les mesures que es creguin oportunes perquè tot funcioni molt millor en aquest departament, malgrat que dona la impressió que arriba una mica tard.
L’obligació de tot ministre que entra en el càrrec és reunir-se amb les forces sindicals des del primer moment –i periòdicament–per veure quines són les principals preocupacions dels treballadors dels seus departaments, i més quan aquests porten a terme una tasca tan important per a tot Estat de dret. En aquest cas, aquests contactes brillen per la seva absència, cosa que crida encara més l’atenció si es té en compte que la relació entre els sindicats i la direcció és bastant fluida. És evident que correspon tant al ministre com a la direcció prendre les accions que creguin més oportunes pel que fa a la governança del centre penitenciari, però també és necessari que els treballadors puguin donar la seva opinió, cosa que s’aconsegueix a través dels sindicats. Només d’aquesta manera es podrà avançar cap a un millor funcionament d’un departament que és fonamental dins de l’Administració per la funció que té encomanada.