El Govern ha decidit encarir el preu dels centres sociosanitaris, adduint que s’han volgut ajustar les tarifes al cost real del servei. Fins al moment, l’usuari havia d’abonar el cost hoteler de la tarifa (780 euros) i el 10% del cost sanitari, mentre que la resta era assumit per l’Executiu. Amb els canvis introduïts a través del nou reglament, el preu pel mòdul hoteler passarà a ser de 926, 30 euros i amb la classificació per grau de dependència, l’usuari també haurà d’assumir el pagament d’entre 500 i 600 euros més. Des del Ministeri d’Afers Socials s’ha insistit que l’objectiu ha estat adequar les tarifes dels centres sociosanitaris al cost de l’atenció que s’ofereix en funció de les necessitats de cada persona. El cert, però, és que els nous preus suposen un increment de tal magnitud que molts usuaris poden tenir problemes per poder abonar aquest servei i, per tant, poden quedar exclosos per accedir-hi.

L’accés a una residència en què les persones grans puguin rebre l’atenció que es mereixen, després de tota una vida treballat, mai s’hauria de convertir en un article de luxe, cosa que pot passar si s’apliquen uns preus tan elevats i que de fet ja passa en alguns països veïns. És veritat que aquest és un servei que requereix unes tarifes elevades per tota l’atenció que comporta, però també ho és que ha de ser assequible per al conjunt de la població a la qual va adreçat i no només amb un nivell important de recursos econòmics. El Govern va aclarir ahir, quan se li va preguntar per aquesta qüestió al ministre Portaveu, que es donarà ajuda i suport a totes a les persones amb menys recursos, que només hauran de pagar una tarifa «realista a les seves possibilitats». El cert, però, és que tothom hauria de tenir l’accés obert a un centre sociosanitari per a la gent gran i no haver de dependre de l’ajuda de l’Estat per gaudir d’aquest servei, tot i que en l’àmbit privat puguin cobrar els preus que estimin oportuns.