Després de sis dies de guerra, el Govern, per fi, es va posicionar ahir davant la invasió de Rússia a Ucraïna. Com no podia ser d’altra manera, Andorra se suma a les sancions econòmiques contra el govern de Vladímir Putin, mostrant així el seu suport a la Unió Europea (UE) i els països aliats. La mesura requereix abans l’aprovació del Consell General –amb el previsible vot en contra d’algun parlamentari–, ja que és la primera vegada a la història que el Principat pren part en un conflicte bèl·lic. Un cop s’aprovi el text, la UE emetrà una llista de 50 empreses i 700 persones afins al règim rus per esbrinar si tenen comptes bancaris al país i, de ser així, immediatament congelar-los. Encara és aviat per saber la repercussió real d’aquesta decisió, però com molt bé va assenyalar el cap de Govern, Xavier Espot, més enllà de l’impacte econòmic, es tracta de situar Andorra al costat dels països «que defensen uns valors que també són nostres». De fet, aquesta és una expressió que durant aquests dies ha utilitzat en reiterades ocasions el president ucraïnès, Volodímir Zalenski, per justificar els compatriotes que lluiten pel seu país, però també per Europa, gairebé suplicant d’aquesta manera l’ajuda econòmica, social i militar dels Estats que en formen part. 

I és que Andorra no pot ser al·liena al que passa al món, especialment al vell continent, en moments clau com l’actual en què s’està gestant l’acord d’associació. I menys després que països tradicionalment neutrals, com Suïssa o Finlàndia, hagin deixat de ser-ho. Aquest pas endavant, doncs, és una mostra més de la voluntat del nostre país de voler formar de la «unió europea» –en minúscules–, que s’hauria de veure complementada amb polítiques de protecció i acollida de refugiats d’una manera global, i no només puntual, com ho va ser fa uns anys Síria i com ho és ara Ucraïna.