E ls assessors tributaris i fiscals consideren que abans que es porti a terme l’anunciada reforma fiscal s’hauria de concretar el model econòmic del país, i la veritat és que no els hi falta la raó. Tot i això, sembla que ara des del Govern la intenció és fer una reforma fiscal en tota regla, després de la ‘reformeta’ que es farà abans per tocar només certs aspectes que suposen una millora respecte a la situació actual. La veritat és que la definició del model econòmic o la constitució econòmica, com la van anomenar alguns polítics des dels anys noranta, no és cosa fàcil, com ho proven els successius intents que hi ha hagut en els últims anys, però que no han acabat prosperant. El que s’ha imposat finalment és només una obertura econòmica nua i crua, amb la captació d’inversió estrangera de manera no prou fructífera d’acord amb el que s’ha vist, però sense que s’hagin marcat uns objectius clars. En cap moment s’ha aconseguit dibuixar, però, quina hauria de ser l’Andorra econòmica dels propers 25 anys, o el que és el mateix, quins són els sectors o les activitats econòmiques que es volen afavorir en aquest procés i que més poden contribuir a la prosperitat del país. I això malgrat que durant anys sempre han governat les mateixes forces polítiques, el que feia possible haver treballat amb objectius a llarg termini. Així doncs, dona la impressió que el que es pretén ara amb la reforma fiscal és simplement buscar més ingressos per a les arques de l’Estat, tenint en compte que la pandèmia ha incrementat molt la despesa pública i s’ha de fer front a un endeutament creixent en els últims anys. Primer es va dir que només es faria una «reformeta», però finalment s’ha hagut d’admetre que cal una veritable reforma fiscal. També es va dir que en cap cas hi haurà un increment dels tipus dels impostos i esperem que sigui així, ja que en cas contrari es posaria en greu perill la competitivitat del país.