La inexistència de dades és una de les mancances que impedeixen portar a terme una política d’habitatge adreçada a buscar que tothom pugui gaudir d’un habitatge digne a un preu assequible. Des del Ministeri de Territori i Habitatge sembla que s’han posat mans a l’obra per aconseguir indicadors dins d’aquest àmbit i el treball ja començaria a donar els seus primers fruits. Això és almenys el que es dedueix de la compareixença ahir en roda de premsa del titular de la cartera, Víctor Filloy, a la seu de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA). La qüestió és que una de les grans incògnites d’aquest país podria estar resolta o, si més no, ja es tindria una idea aproximada del seu volum: a Andorra hi ha ni més ni menys que al voltant d’uns 6.000 pisos buits, el que suposa al voltant del 15% del total (!), segons es desprèn del consum d’electricitat que s’ha constatat per part de FEDA. Malgrat que aquesta xifra de pisos sense una activitat aparent no fos tan elevada, està clar que és un volum molt important. D’aquesta manera, si es posessin al mercat immobiliari l’oferta augmentaria considerablement i, suposadament, els preus podrien tendir a estabilitzar-se. De moment, però, aquest no és més que un dels indicadors que s’estan recollint pe part del Departament d’Estadística, però és evident que sense una eina d’informació pública i gratuïta no es poden prendre actuacions en aquesta matèria. El Govern s’esforça, una vegada més, en demostrar davant l’opinió pública que es treballa per solucionar la que és, en aquests moments, una de les principals preocupacions de la ciutadania. Les accions encetades a hores d’ara són encara molt minses i els resultats no són els que tothom desitjaria, però dona la impressió que finalment des de les instàncies públiques es treballa en la bona direcció. En aquest sentit, el sistema d’indicadors d’habitatge no és més que un granet de sorra que pot ajudar a la presa de decisions.