L’alcalde de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana, ha estat l’última autoritat a sumar-se públicament al plantejament de fer una connexió ferroviària entre la capital alturgellenca i el Principat. De moment és una idea, i tots els seus partidaris són ben conscients que només serà una realitat a molt llarg termini, però és important que els actors implicats comencin a voler donar-li forma. I és que les llargues cues que es formen a banda i banda de la frontera cada cap de setmana –no diguem quan hi ha un pont– són un problema endèmic que, per la comoditat dels ciutadans, però també per la sostenibilitat mediambiental i econòmica del turisme, cal abordar amb urgència. El que proposa Viaplana és millorar l’actual línia entre Barcelona i Puigcerdà, que és inadmissable que avui dia necessiti més de tres hores de connexió, i a partir d’aquí fer-la arribar a la capital alturgellenca i d’allà a Andorra. Si el primer punt no fos possible, ja que ha estat una de les principals revindicacions de la població de la Cerdanya durant dècades i encara avui no ha obtingut cap millora destacable, l’alcalde aposta per arribar a la Seu en cotxe i a l’estació de tren fer-hi un gran aparcament perquè els visitants puguin acabar el seu viatge en ferrocarril. Sens dubte, una molt bona idea que beneficiaria ambdós territoris i que suposaria, de retruc, que el Govern andorrà acabés de posar-se les piles en matèria de transport sostenible. És evident que si els turistes arriben al país sense vehicle propi s’ha de millorar el servei de bus i crear-ne d’altres com el transport per cable. En aquest sentit, aquesta se suposa que és una de les prioritats del Ministeri de Presidència, Economia i Empresa que estudia la possibilitat d’unir Sant Julià de Lòria i la vall central, així com la Massana i Encamp, per tramvia i que, segons els últims informes encarregats, és una possibilitat costosa i d’anys de construcció, però viable. No hi ha temps a perdre.