Últimament sentim molt a parlar de les conseqüències econòmiques desastroses que ens ha deixat la crisi del coronavirus, però el cert és que aquesta càrrega només l’assumeixen uns quants. Altres estan vivint el seu moment de glòria i aprofiten per emprendre negocis o comprar-se un habitatge. Bona prova d’això és que per tota Andorra es veuen grues que deixen entreveure construccions més o menys imponents. Però aquesta obra nova té desbordat el sector de la construcció, ja que l’alt ritme que, d’entrada, podria semblar molt positiu per a la reactivació econòmica del país és, en realitat, un autèntic calvari pels capatassos que no troben mà d’obra, problema que s’afegeix al ja conegut increment dels preus dels materials i la demora en el seu subministrament. Aquest últim punt és el que més preocupa els professionals del sector, perquè la majoria de contractes guarden una estricta clàusula sobre les condicions i terminis que cap propietari o promotor vol haver d’assumir. A més, experts de tota mena –encofradors, electricistes, pintors, etc.– denuncien que cada vegada els clients són més exigents i menys flexibles a l’hora de pactar entregues. Una situació «de bojos», com diu el responsable d’una petita empresa de pintura, que no sap quant de temps podrà aguantar aquest ritme. I és que aquesta tendència no és exclusiva de grans promocions de luxe, sinó que també afecta el petit consumidor que només necessita una reforma puntual i que ha d’assumir uns preus desvergonyidament inflats o que, directament, és rebutjat pel constructor de torn per no sortir-li prou a compte la feina. En qualsevol cas, la qüestió és que mentre uns es preocupen perquè no podran estrenar la seva casa o negoci a temps, altres ni tan sols saben com fer-s’ho per pagar el lloguer cada mes. La desigualtat a Andorra és cada dia és més latent.