Els sanitaris són sens dubte un dels col·lectius professionals que més ha patit durant la pandèmia del coronavirus. Segons alguns estudis que s’han fet a Espanya, després de dos anys de crisi sanitària gairebé el 85% del personal d’infermeria afirma que la seva salut mental ha resultat afectada i un 50% ha pensat en algun moment en abandonar la professió. Aquestes xifres segurament no serien les mateixes, però sí molt semblants, si es fes una enquesta a Andorra. Es tracta de dades ben il·lustratives de l’impacte que ha tingut la pandèmia en els treballadors sanitaris. I és que aquests han fet un ingent esforç durant mesos per atendre l’important nombre de persones que han hagut de ser hospitalitzades o que se n’han anat a vacunar. Les conseqüències de tot aquest treball que han desenvolupat durant mesos s’estan coneixent ara i el cert és que alguns professionals fins i tot s’han arribat a plantejar abandonar la professió o buscar ocupacions més enllà de la primera línia sanitària. Així ho explicava a aquest mitjà la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeria d’Andorra (COIA), Isabel Vallejo, al mateix temps que alertava també sobre les opinions sense coneixement que circulen per les xarxes socials sobre les condicions d’aquesta professió. El que no es pot posar en dubte, de cap de les maneres, és que aquest col·lectiu ha hagut de rendir laboralment durant la crisi sanitària molt més del que ja ho feien habitualment. Ara, una vegada que sembla que finalment podem estar arribant al final de la sisena onada, és el moment que cuidem d’aquells que ens han cuidat a tots nosaltres durant mesos i que reconeguem la important tasca que han fet. I no es tracta ja només que el personal sanitari rebi una retribució salarial justa i tingui dret a una carrera professional ben definida, sinó també que tingui el màxim reconeixement social per tot allò que ha fet.