La construcció de les torres del Clot d’Emprivat són, sens dubte, un dels projectes arquitectònics més polèmics dels últims anys en el nostre país. És vox populi que a la majoria de la ciutadania no li agrada, ja que sembla que cada vegada més Andorra va perdent la seva essència de país de muntanya per convertir-se en una mena de gran urbs que no arriba a ser mai allò que sigui que pretén imitar. I no només ho diu la gent de carrer. Sembla que el Col·legi d’Arquitectes (COAA) tampoc n’és partidari. La seva degana, Zaira Nadal, assenyala que hi ha torres que tripliquen l’altura dels edificis que les envolten i que, vistes a peu pla, sobrepassen les muntanyes. Això fa que si obtenim una vista panoràmica del centre Escaldes-Engordany, la imponent naturalesa que fins ara dominava el paisatge sigui engolida per unes torres de ciment. Per això des del COAA creuen que el projecte previ hauria d’haver estat molt més exhaustiu, posant el focus en les possibles afectacions que, més enllà del dany visual que puguin provocar, també suposen una «manca d’alliberació de l’espai». A més, els arquitectes denuncien que en una de les torres hi ha hagut un error de normativa o d’arquitectura que ha permès la creació d’un mur cec de 20 plantes. Tot i això, els experts estan a l’espera de veure si les torres aporten més beneficis que perjudicis a la població i desitgen que, un cop acabades, apareguin les zones verdes i les voravies més àmplies promeses per tirar endavant les obres.

En qualsevol cas, i deixant de banda els aspectes purament arquitectònics i estètics, no hem d’oblidar que ens trobem en un moment socialment delicat, en què el més urgent és construir pisos de lloguer a preu assequible i que aquests apartaments de luxe, en els quals la classe treballadora del Principat amb prou feines es podrà arribar a pagar mai una habitació, no hi aporten cap solució.