Un informe del centre d’estudi Andtropia amb la col·laboració del Centre de Recerca Sociològica i la Fundació Reig posa de manifest les greus conseqüències que ha tingut la pandèmia en la classe treballadora, una cosa que evidentment ja se sabia, però que es demostra a través de dades concretes. Així, s’ha constatat que entre el febrer i el maig de l’any passat la precarietat laboral va passar a afectar un 3% de la població, un percentatge que abans que s’iniciés la crisi sanitària es reduïa al 0,72%. La situació va ser especialment greu per a totes aquelles persones que es van veure incloses en una suspensió del contracte de treball o una reducció de la jornada laboral, que van patir una disminució dels ingressos. Un 43% d’aquestes persones enquestades (28% de la població general) asseguraven que la seva situació econòmica havia empitjorat, el que va comportar que les famílies haguessin de prescindir, per exemple, de les activitats extraescolars dels menors, la compra de roba, els estudis universitaris o les proves mèdiques. L’estudi posa també en relleu que un 14% de la població ho està passant malament, i especialment, per exemple, el personal sanitari, que ha fet front a un volum de feina molt elevat els últims dos anys. Aquesta radiografia de com està afectant la pandèmia a la ciutadania segurament donaria uns altres resultats si es fes en aquest moment. No obstant això, és útil perquè demostra que, com acostuma a passar en aquest tipus de crisis, els que pitjor ho passen són aquells que ja vivien en una situació més fràgil. En aquest sentit, els diversos indicadors elaborats poden ser d’utilitat per saber quines són les mancances i quines són les mesures que es poden posar en marxa des de les administracions per ajudar les persones. I és que el perill de crisis com aquesta és que accentuïn més les desigualtats ja habituals entre aquells que tenen molt i els que tot just poden sobreviure amb els seus ingressos.