Fer propos realistes i eficients per resoldre el problema que suposa per a la població els elevats preus de l’habitatge de lloguer no és una tasca fàcil. La mostra d’això és que el tripartit governamental porta donant voltes a la qüestió des de fa molts mesos sense que, a hores d’ara, es vegi una solució pràctica a curt o mitjà termini. Els ciutadans, mentrestant, insisteixen que aquesta és la seva principal preocupació, com es va evidenciar de nou en els últims resultats de l’Observatori. Per aquesta raó és fàcil també que algun partit polític pugui caure en la temptació de fer propostes que, més que encaminades a aportar solucions, estiguin adreçades a buscar un rendiment polític entre la ciutadania, cada dia més amoïnada per la qüestió. Això és el que li ha passat al Partit Socialdemòcrata (PS) amb la seva iniciativa perquè es destinin 45 milions d’euros del pressupost d’enguany a a la construcció de mig miler d’habitatges amb preu assequible. I és que pretendre destinar de cop una quantitat de diners d’aquesta envergadura en un país com Andorra, on fins ara ha brillat per la seva absència la promoció de l’habitatge social, sembla que té més com a objectiu cridar l’atenció que no pas aportar una solució seriosa a una problemàtica tan complexa com aquesta. És evident que les famílies que poguessin accedir a aquests habitatges promoguts per l’Estat es beneficiarien d’uns preus més d’acord amb els sous que actualment estan cobrant les persones assalariades, però també ho és que l’oferta tampoc seria suficient per a totes les persones que estiguessin interessades. Això no vol dir que no s’hagi de portar a terme una política que contempli aquest tipus d’habitatges sobre la base dels pressupostos anuals de l’Administració, com se suposa que es farà a través de l’institut nacional de l’habitatge, però està clar que també s’haurien de posar en marxa mesures més imaginatives.