Un estudi realitzat recentment als Estats Units determina que el 81% dels joves sent angoixa a l’hora de contestar trucades telefòniques. Una xifra que extrapolada a Andorra no variaria gaire, ja que els usos i costums relacionats amb el mòbil i les xarxes socials a banda i banda de l’Atlàntic són molt similars. De fet, la secretària del Col·legi Oficial de Psicòlegs (Copsia), Ariadna Alonso, apunta al canvi que la societat ha viscut en els últims anys, en què s’ha perdut tolerància a l’espera i s’ha optat per tot allò efímer. I és que el 75% dels joves enquestats assegura que evita respondre una trucada en situacions que els poden consumir molt de temps propi. Sorprèn, també, que gairebé la meitat reconegui que es fa el sord quan sap que el seu interlocutor necessita un favor o, un 37%, quan es tracta de responsabilitats de feina. Tot plegat, però, no resulta estrany quan cada vegada més, millennials i zeta –tot i que també boomers–, fem servir el WhatsApp per qualsevol motiu: entrevistes de feina, comandes de la compra o conèixer algú per primera vegada. Així, és evident que per a les generacions més joves, i les que vinguin d’ara endavant, la normalitat passarà per una interacció amb els altres a través d’una pantalla. 

L’enquesta també recull les excuses que fan servir els joves quan no agafen el telèfon i, sovint, es justifiquen a través d’un missatge escrit: la majoria s’escuda en què no l’ha sentit, especialment quan es tracta d’amics, seguit de la família, els companys de feina i la parella. 

La clau de tot plegat segurament sigui que les xarxes socials, o fins i tot les notes de veu dels serveis de missatgeria instantània, faciliten un temps per pensar i reescriure, tot i que des del Copsia demanen anar més enllà de l’angoixa i l’ansietat i, a escala individual, determinar què hi ha «al darrere» i les influències que provoquen que un no vulgui contestar el telèfon.