La possible dissolució de la Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD), de la qual s’ha parlat els últims mesos, ha estat sens dubte una mala notícia. La mateixa ministra d’Afers Socials, Judith Pallarés, es va referir a la importància que existeixi un interlocutor, com ho ha estat la FAAD durant molts anys, per defensar els drets i les necessitats de les persones amb diversitat funcional.

A més, Pallarés ha mantingut en les darreres setmanes reunions amb les associacions amb la voluntat que es pogués reconduir la situació. La FAAD va néixer amb l’objectiu de lluitar en favor del conjunt de les diferents associacions que existeixen en aquest àmbit, que si bé és cert que poden tenir interessos diversos, també ho és que hi ha moltes preocupacions que es poden considerar comunes. 

Alguns dels portaveus de les entitats que encara estan integrades a la federació s’han esforçat en manifestar que en cap cas es pot afirmar que la FAAD hagi desaparegut, ja que alguns dels seus membres hi han continuat treballant, però és evident que moltes de les associacions han preferit abandonar-la per discrepàncies internes. El futur que li espera a la federació l’han de decidir el conjunt de les associacions que fins ara hi han fomat part, però és evident que aquesta ha estat fins ara una eina que ha demostrat la seva utilitat per assolir avenços i que ha fet una bona feina en favor dels diferents col·lectius que hi han estat integrats.

De moment, s’hi ha reincorporat l’Associació de Persones amb Discapacitat Visual i Auditiva (Advaa) i d’aquesta manera ja hi ha quatre col·lectius interessats en treballar de nou conjuntament. I és que, amb una fórmula o l’altra, i amb uns estatuts amb els quals tothom estigui d’acord, la FAAD hauria de continuar la feina profitosa portada a terme, des de fa molts anys, pels successius responsables que hi han estat al capdavant.