Acció Feminista va emetre ahir un comunicat en què demanava la despenalització de l’avortament després que l’informe encarregat pel Govern anterior confirmés que hi tenia cabuda jurídica, ja que no incompliria la Constitució. És més: segons l’entitat, la despenalització suposaria que Andorra complís amb tots els tractats internacionals que actualment infringeix, justament, per no permetre la interrupció voluntària de l’embaràs. Una de les claus d’aquest informe és la diferenciació entre embrió i fetus, que no exigeixen la mateixa protecció a la vida, i podria suposar l’especificació perquè l’avortament fos una realitat en un futur més pròxim que llunyà. I és que segons les feministes, «les creences d’una figura institucional no poden passar per davant dels drets». Uns drets que, cal recordar, no són de les dones, sinó que són humans. D’aquesta manera, obligar una dona a gestar i parir contra la seva voluntat «no és propi dels països democràtics» i si bé es cert que un dels nostres caps d’Estat representa l’església, es podrien trobar fórmules que permetessin la seva acceptació, com a mínim, en els tres supòsits bàsics. No seria la primera vegada a la història que passa quelcom similar, ja que com apunta Acció Feminista, de tots els països europeus, els únics en què avui dia  l’avortament continua prohibit en qualsevol cas són el Vaticà i Andorra. En aquest sentit, una de les portaveus va fer referència al cas belga en què el rei va ser inhabilitat només durant un dia perquè el país aprovés l’avortament sense impediments morals o religiosos. Així doncs, sembla que arriba el moment en què el Govern planti cara a aquest etern conflicte i, en un gest tant històric com de valentia, intenti trobar la solució perquè, d’una vegada per totes, les dones del nostre  país tinguin absolutament tots els drets fonamentals coberts amb llibertat, seguretat i, sobretot, legalitat.