L’inici dels vols regulars entre la Seu d’Urgell i Madrid, que va tenir lloc ahir a la tarda, es pot qualificar sens dubte com un dia històric, si més no pels grans esforços que ha costat que arribés aquest moment. La posada en funcionament per a vols comercials de l’Aeroport Andorra-La Seu d’Urgell ha estat un objectiu en què s’ha treballat durant molts anys, tant per part dels successius governs andorrans com des de la Generalitat de Catalunya, i finalment s’ha assolit. La veritat és que no ha estat un camí fàcil, sinó tot el contrari, ja que s’han hagut de superar molts obstacles que, a vegades, semblaven insalvables. D’aquesta manera, quan no faltava alguna cosa, en faltava alguna altra, i així successivament durant molts anys. Andorra, i les comarques pirinenques veïnes, compten des d’ahir amb una nova porta d’entrada de visitants. La importància que pugui anar adquirint a partir d’ara aquesta nova via de comunicació s’haurà de veure en el futur, ja que de moment només existeix aquest vol entre la capital altpirinenca i Madrid, a l’espera que pugui haver-hi més operadores interessades en aquest equipament. i, per tant, moltes més capitals europees amb les quals es pugui enllaçar. De la gestió i promoció futura d’aquesta infraestructura dependrà, així doncs, que se’n puguin derivar o no fruits positius a partir d’ara. En principi no hauria d’haver-hi problemes per tal que aquest aeroport es pogués convertir a mitjà termini en una via important a través de la qual rebre un volum significatiu de visitants tant per a Andorra com per a les comarques veïnes. Això sí, un dels requisits que encara falten per aconseguir aquest objectiu és que pugui haver-hi un punt duaner propi que faci possible l’arribada de turistes de fora de l’espai Schengen. En tot cas, ara queda encara més clar que aquesta és sens dubte la infraestructura aeroportuària que cal potenciar, una vegada demostrat que l’aeroport interior és gairebé impossible.