Si dimecres es coneixia la bona notícia de l’acord per a un pacte d’Estat sobre salut, tot i amb l’absència de Tercervavia, que es va autodescartar, ahir es va aprovar una altra de similar: la creació d’una comissió especial de seguiment de la CASS i per a la sostenibilitat de les pensions. Totes dues qüestions són assignatures pendents des de fa anys, raó per la qual és bo que es vagin abordant progressivament, però sense pausa, contràriament al que s’ha fet fins al moment, ja que s’ha optat per la via fàcil d’aplicar aquella vella cita de «qui dia passa any empeny». L’anomenada reforma de les pensions està a l’agenda política de la majoria dels països de l’entorn europeu, ja que s’imposen mesures per garantir que continuï existint un sistema públic que garanteixi aquesta prestació en el futur, per a la qual cosa cal incidir especialment en el seu finançament. Aquesta legislatura havia de ser sens dubte la que aprovés finalment una reforma en aquest sentit, però està clar que la pandèmia del coronavirus ha modificat el calendari i fins i tot es pot posar en dubte que s’arribi realment en els dos anys vinents a consensuar cap iniciativa en aquest sentit. Així i tot, seria bo que la comissió, que de fet es posarà en marxa en cada inici de legislatura, comencés a posar sobre la taula algunes de les actuacions que es considerin imprescindibles. No es tracta d’anar pel camí fàcil d’incrementar, per exemple, l’edat de jubilació, sinó de buscar tota una sèrie de mesures que es complementin i que permetin que Andorra continuïn gaudint d’un sistema de pensions sostenible des del punt de vista financer. L’objectiu no és fàcil, raó per la qual caldria el màxim consens en una qüestió tan transcendental com aquesta, en què s'haurien d’implicar no només els partits polítics, sinó també les entitats socials i econòmiques per trobar les millors solucions.