Aquests dies en què determinats col·lectius tornen a posar en dubte les llibertats individuals i els drets fonamentals (només el cap de setmana, dels Pirineus cap amunt s’han celebrat desenes de violentes manifestacions promogudes per l’ultradreta i els antivacunes), el catedràtic de Ciència Política i exmagistrat del TC Pere Vilanova afirma sense embuts que «no existeixen drets fonamentals que siguin il·limitats». Què vol dir això? Que sovint el dret a la llibertat es malinterpreta i alguns fan un ús pervers de la paraula, ja que és evident que el confinament, el toc de queda o fins i l’ús obligatori de la mascareta poden suposar una restricció de la capacitat d’elecció individual, però no hem d’oblidar que ho fem pel bé comú i, sobretot, durant un període de temps limitat. En qualsevol cas, diu Vilanova, «no estem assistint a una restricció de drets, ni de broma» i possiblement qui s’atraveix a afirmar quelcom semblant és perquè no coneix les prohibicions que es viuen en altres llocs del món. De fet, es podria considerar com la pandèmia ha estat una bona prova sobre com els governs s’han alineat més cap a un perfil d’estat de dret, més caòtic o més autoritari. Un bon exemple del segons seria el Regne Unit, tenint en compte, segons Vilanova, que el comportament del seu president va ser durant molts mesos irracional i erroni, com posteriorment s’ha demostrat. El cas andorrà és peculiar, ja que es van haver de crear lleis i mesures que mai abans s’havien plantejat i l’estat d’alarma, que no es va arribar a aplicar, va suposar una magnífica oportunitat per millorar i ordenar «l’arsenal jurídic». Així mateix, Andorra també es diferencia de la majoria de països de l’entorn, ja que la politització de la crisi sanitària no ha estat desfermada i el Consell General, exceptuant casos puntuals, s’ha mostrat des del primer dia unànime amb l’única voluntat de frenar la propagació d’un virus que, no hem d’oblidar, continua entre nosaltres.