Que una llei no compti amb un règim sancionador s’ha de qualificar, com a mínim, de poc freqüent, per no aplicar adjectius més contundents. I això és el que passa amb la proposició de llei i de transparència, que encara està a tràmit parlamentari i es preveu aprovar ben aviat. La majoria governamental ha volgut donar un temps d’adaptació a aquest nou text legal quan rebi el vistiplau de la cambra i, per tant, infringir el seu contingut no podrà ser objecte de multa. El resultat és que una llei tan sol·licitada com aquesta, que permetrà per fi que els ciutadans puguin accedir a la informació de les institucions públiques, neix en certa manera coixa. En aquest sentit es pronunciava ahir el Sindicat del Personal Adscrit a l’Administració General( Sipaag), que considera que es perd una bona oportunitat per aportar una garantia de bones pràctiques en aquest àmbit i destaca, a més, que tampoc es preveu destinar recursos a la formació dels treballadors per afavorir l’accés a la informació. De la mateixa manera, el Sipaag assenyala també una situació «encara més greu», com és que la nova llei de protecció de dades sí estableixi un procediment sancionador, però només s’aplicarà als treballadors públics que la incompleixin. Per contra, els òrgans de l’administració o els responsables polítics no es veuran afectats si en l’exercici de les seves funcions cometen alguna irregularitat i en tot cas seran, com a màxim, amonestats. Es tracta, així doncs, de dos textos legals que, en lloc d’afavorir que els treballadors públics puguin desenvolupar la seva feina amb el màxim de qualitat per s l’administrat, són clarament desincentivadors per als funcionaris. Tant una llei com l’altra, haurien de suposar avenços en relació amb la situació actual en les seves respectives matèries, però el fet que no es tinguin en compte aspectes com els esmentats, poden fer que segurament s’hagin de modificar més abans que tard.