El tema d’una possible despenalització de l’avortament a Andorra revifa cada cert temps. En aquesta ocasió, un informe que hauria estat encarregat per l’anterior Govern ha fet que es torni a parlar de la qüestió. I és clar, quan es posa el tema sobre la taula s’acostuma de nou a preguntar el seu parer al copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, que ha reiterat el mateix posicionament. Així, durant la seva visita a Ordino, Vives va demanar que no es posi la institució contra les cordes per l’avortament, recordant que és un sacerdot que depèn de l’Església catòlica i que el seu superior és el Sant Pare. A més, Vives va considerar que el país ha de ser respectuós amb els seus coprínceps, ja que va ser Andorra qui va demanar al president de França i al bisbe d’Urgell que fossin els seus caps d’estat. «El respecte a la vida» és, axí doncs, un precepte al qual el bisbe d’Urgell no pot renunciar, el que posa de nou de manifest la dificultat que la institució pugui acceptar algun dia una regulació que sigui permisiva amb l’avortament. Aquest posicionament invariable del copríncep episcopal contrasta amb el fet que la majoria de països del món estan evolucionant en els últims anys cap a una obertura més gran en aquesta matèria, ni que sigui acceptant només la regulació dels tres supòsits bàsics en què es permet legalment posar fi a l’embaràs de manera voluntària. I és que el fet que les dones tenen dret a l’avortament si es produeixen determinades circumstàncies és quelcom que no es pot posar en dubte al segle XXI, motiu pel qual han de disposar de tots els mitjans possibles perquè una pràctica d’aquest tipus es porti a terme amb la millor atenció possible. Per a molts, el coprincipat és el que ha permès la supervivència d’Andorra durant segles i, per tant, no s’hauria de posar en perill amb un tema com l’avortament, mentre que altres troben que aquest és un dret al qual no es pot renunciar. La decisió final, en tot cas, correspondrà al poble.