Que en els últims anys el Govern, i el país en general, està fent grans esforços per posar-se al dia en tot el que envolta les noves tecnologies i la seguretat digital és una evidència, però, tot i així, sembla no ser suficient. Andorra va tard, especialment en ciberseguretat. De fet, el mateix secretari d’Estat de Transformació Digital i Projectes Estratègics, Cesar Marquina, va reconèixer en una entrevista a aquest rotatiu que «som a la cua a l’hora d’estructurar els serveis de ciberseguretat en l’àmbit estatal i de centralitzar les funcions de defensa virtual». Anar tard, però, no és l’únic problema al qual ha de fer front el Principat en matèria cibernètica, ja que el mateix Marquina admet que algunes institucions sí que compten amb les seves barreres defensives, però que ho fan d’una manera «desendreçada». 

I és que és molt important que qualsevol Estat compti amb un organisme que vetlli no només per la seguretat digital de l’Administració, sinó també per la dels seus ciutadans i les seves empreses, petites o grans. I més després d’una pandèmia en què ha imperat el teletreball i les relacions socials s’han desenvolupat a través d’internet. En aquest sentit, les dades no menteixen: enguany s’han registrat 150 atacs, una cinquantena dels quals han estat crítics i han requerit intervenció. Però aquesta xifra podria ser molt més elevada, ja que la manca d’una agència que controli justament això fa que només tinguem el coneixement de les denúncies que arriben a Andorra Telecom o a la Policia.

Les declaracions de Marquina, doncs, són sinceres i preocupants a parts iguals, i obliguen el Consell General a afanyar-se a l’hora d’esmenar i aprovar la creació d’una llei i una agència que regulin aquest entramat i, malgrat que el Govern espera poder engegar l’any que ve, ja fa molt de temps que hauríem de tenir.